Mites i llengedes sobre la violència de gènere

Un dia més, ens despertem amb una notícia d'última hora que ens horroritza: una altra dona ha mort a les mans de la seva parella ( o en aquest cas exparella). Però el que sempre crida l'atenció quan donen una notícia d'aquest estil a la televisió, és que els veïns i l'entorn d'aquesta parella mai sabia res. Sempre diuen "Si era un bon home" o "Mai els havíem sentit discutir".

El que fem com a societat davant d'aquests fets, és buscar justificacions per al comportament d'aquests homes, com per exemple anomalies psicològiques (trastorns, addiccions...), característiques de la víctima (ho busca, l'ha provocat, no ha fet res per evitar-ho), i el que fem més sovint: afirmar que són parelles "malavingudes", immigrants i de baix nivell socioeconòmic i cultural. En diefinitiva, "diferents" a nosaltres, que som "normals".

S'han estès campanyes publicitàries i fins i tot un telefon, el 016 per atenció a al dona maltractada.
Però, qui es posa en la situació d'aquestes dones? Per què ningú tracta d'entendre perquè els resulta tant difícil separar-se de les seves parelles?

La criminòloga Lenore Walker va descriure quin era el cicle de la violència de gènere, i el podríem resumir de la següent manera:
- FASE 1: ACUMULACIÓ DE TENSIÓ. La víctima és conscient que la seva parella va tornant-se més susceptible, responent amb agressivitat i trobant sempre motius de conflicte per cada situació.
-FASE 2: EXPLOSIÓ. Es produeix la primera agressió, ja sigui física, verbal o psicològica.
-FASE 3: "LLUNA DE MEL" L'agressor demana perdó a la víctima, i tracta de convéncer-la que no tornarà a passar, dedicant-li tot tipus d'atencions i fent-li regals. Aquesta fase es va reduïnt amb el temps, a mesura que la parella va estant més convençuda, fins que es produeix el retrobament i el posterior canvi, produïnt-se el cicle de violència.

A més, la mateixa Lenore ens ha explicat l'anomenat "Síndorme d'alienació de la dona maltractada", que consisteix en una adaptació a la situació adversa, minimitzant el sentiment de dolor i incrementant l'habilitat de la persona a afrontar situacions doloroses. Aquestes dones canvien la percepció que tenen sobre elles mateixes i sobre el món, arribat a pensar que realment es mereixen els maltractaments.

El que cal fer com a educadors, és promoure les relacions afectives sanes, ensenyat als infants a respectar en tot moment a l'altre, però també a que sàpiguen respectar-se a ells mateixos.
Una possible explicació de l'increment de noies adolescents maltractades per les seves parelles és que no han estat educades en la coeducació, permetent que els nois se sentin forts davant la passivitat de les adolescents.

Per acabar, concloure aquesta entrada amb la frase de la nova campanya contra la violència de gènere, on ens responsabilitza a la societat de posar fre a la violència:
"Treu tarjeta vermella al maltractador"